Possibilitats
El mateix sistema, quatre dimarts completament diferents
Un CRM només és tan interessant com el dia en què canvia les coses. Així que, en lloc d'una altra llista de funcionalitats, aquí tens el que iKonekt fa amb una setmana laboral qualsevol — ordenat segons la forma de l'empresa que la viu.
Equips de vendes
Diverses persones, un pipeline, i una reunió de dilluns on la pregunta és què ha passat amb un contacte — no si algú l'ha vist. La responsabilitat fa visible el silenci.
Negocis de serveis
Quan el producte és una persona que arriba a una hora acordada, la reserva és l'acord. Franja, recordatori, pagament i factura en un sol registre — i el gos anotat.
Grups i diverses marques
Dues empreses, cinc empreses, una instal·lació. Un límit que la base de dades manté, així que ningú no ha de prometre que se'n recordarà.
Ja ets de la família
Si fas servir dash-b, castomo o clickSomo, l'inici de sessió és el mateix — i el client deixa de ser vuit registres de clients separats amb el mateix cognom.
Comú als quatre
Sis feines que deixen de ser feina de ningú
Sigui quina sigui la forma de la teva empresa, aquestes són les feines que desapareixen en silenci — no perquè les hagi agafat un robot, sinó perquè el sistema ja no les genera.
Revisar quatre safates d'entrada
N'hi ha una. És la mateixa per a tothom. Les altres set portes encara existeixen; simplement totes obren cap a ella.
Decidir de qui és el contacte
Es decideix en arribar, amb una regla que el teu equip va escriure una vegada. Reassignar-lo continua sent possible i queda registrat.
Preguntar a un company què s'havia promès
El fil ho guarda tot, inclosa la trucada, inclosa la nota sobre el gos. Els relleus deixen de ser entrevistes.
Tornar a teclejar l'adreça
Una vegada, pel client, al principi. Pressupost, reserva, pagament i factura llegeixen tots el mateix registre.
Discutir sobre màrqueting
Cada arribada porta el seu origen, fins i tot el del full individual. La discussió es converteix en aritmètica, que és més curta.
Preguntar-se qui veu què
Els venedors veuen els clients de la seva empresa. Les notes privades no arriben mai a una resposta dirigida al client. Les dues coses s'imposen, no es pacten.
I una cosa que passa a ser feina d'algú
Avís just: quan ja no es perd res, les xifres es tornen honestes. Un equip que tancava onze acords al mes a partir de «uns trenta contactes, crec» descobreix que n'eren quaranta-un, i la conversa canvia — normalment per bé, a vegades incòmodament, sempre més útilment que abans.
Tota empresa que hem vist passar per això ha tingut la mateixa primera setmana. La reacció no és «mira quants contactes». És un «…des de quan passa això?» una mica callat.
Llavors arriba la segona setmana, que és la nostra preferida. És quan algú esbrina quin canal està generant realment la feina, ho explica a tothom, i s'equivoca del tot durant uns quatre dies fins que les dades d'origen s'assenten. És un ritu de pas. Deixa que passi.
Tria la forma que s'assembli a la teva.
Quatre pàgines, cadascuna escrita per a una setmana laboral diferent. Cap no és més llarga que un cafè.